LES RATES

Bon dia senyores,
bon dia, què tal?
què tal els hi prova
la xerrada matinal?

«Molt bé, jove, molt bé;
no coneix pas la Sara
la germana de l’Angústies
que fa règim i que es pinta?
Que un bon dia es va casar
amb en Paco, aquell lampista
que al final la va dinyar.
I ara viu amb en Varisto
el testimoni de Jehovà.»

«I a la filla de la Patro
la que viu al segon B
que es tirava a mitja escala
i a l’altra mitja també?
Valga’m Déu, quina passada
diuen que està embarassada
ben segur que és del carter.»
Si em toqués la loteria
canviaria de carrer.

Pels replans conspiren les rates.

«I el nano de la Carmina
que es droga sempre que pot;
l’arracada que li penja
i porta un piercing als pebrots.
Arriba quan és de dia
i el meu fill ja s’ha llevat
té el balcó ple de maria
i una iguana en el terrat.»

«I vostè tampoc se’n salva
o és que es pensa que no sé
que li va marxar la dona
amb un venedor de fuets?
Diuen que els van enganxar
entre Roses i Figueres
i el varen fer president
dels Cornuts Sense Fronteres.»

Pels replans conspiren les rates.

I la seva filla, senyora
que sempre està fent el salt
que apallissa el seu home
i té un fulano carcamal.
Que els diumenges se’n va a missa
per allò del què diran
i els dissabtes, a la pelu
no se’n salva ni en Sin-Chan.

Mai no té el dinar a taula
el que compra és tot fiat
i ja fa 20 anys i un dia
que el sexe li ha caducat.
Gasta mitjonets i bata
és la reina del replà
i els diners sempre a la caixa
que gastar-los és pecat.

Pels replans conspiren les rates.

«Miri jove, no em violenti
i acabi aquest rock & roll
que jo tinc poca paciència
i a mi ningú em marca un gol.
Avui, m’ha enganxat discreta
però podria ser pitjor;
desendolli la guitarra
i es confiti la cançó.»

Com va dir aquella senyora
i tocant-me els peus al cul
vaig marxar de la tertúlia
i encara em deia gandul!
Hosti noi, quina passada
que traginen mala llet
juro per la meva mare
que no queda un pam de net.

Pels replans conspiren les rates.

No sé pas perquè em preocupa
si, total, jo sóc l’okupa...