AGULLES DE CAP

Avui t’he de donar
una mala notícia
on havies clavat
mil agulles de cap
hi neix una carícia.

Veuràs que t’he atrapat
la lluna en un cove
aquell floc de cabells
i el teu vestit de pell
que algun amant s’emprova.

També avui t’he guardat
un minut de silenci
per si un cas m’has somiat,
li dius al del costat
que, si us plau, em dispensi.

Ah! també t’he portat
una espiga de blat
i una estrella marina
la molsa del teulat
tres cançons que he estripat
i el pas d’una gavina.

Per si aprens a volar
no la tornis a errar
busca’t un escolà
que et digui que t’estima
perquè no és suficient
inundar-te de temps
cal fer la pantomima.

Doncs abaixo el teló
no et demano perdó
que no estic per comèdies
faré un cop de timó
per no ser el cantautor
de petites tragèdies.

T’he deixat al replà
fulls del meu calendari
per si has d’esterrejar
que em puguis trepitjar
si no tens cap diari.

I també a l’entresol
trobaràs, quan me’n vagi
l’embolcall del meu dol
i, per si algú les vol
les restes del naufragi.

Amor de tot a cent
ha arribat el moment
d’enganyar el subconscient
i ara tinc una excusa;
fent que reculi el temps
com dos adolescents
hem quedat amb la musa.

Per sentir en un moment
sense ressentiments
l’abraçada sincera;
m’hauràs de perdonar
ara he de marxar
que el meu destí m’espera.

Només et volia donar
una mala notícia
on havies clavat
mil agulles de cap
hi neix una carícia.