Les portes de la llibertat

Jo voldria jugar amb el meu fill i fer poemes als homes bons
que les paraules dels grans poetes fossin les grans lleis.

Que el gran mar fos el gran aliat, que l’amor es tornés realitat que la vida no ha de ser un refugi per viure amagat.

I és que ja n’estem fins els collons de míssils i bombes de neutrons,
oh! Picasso pinta’ls el colom de la pau.

Que es dediquin a matar la fam si són russos com si americans,
perquè els homes no tenim l’estómac de carn nuclear.

Si existeixes a l’infinit, si a la terra amb els homes estàs,
obre’ns de bat a bat les portes de la llibertat.

Que el gran mar sigui per anar a pescar i no per anar prenent posicions,
jo us demano que no feu del món la gran bola de foc.

Perquè sé que no valen raons, que desitgen apretar els botons,
que volen fer de l’home la cendra i tornar cendra. al món.

I és que ja n’estem fins els collons de i bombes de neutrons,
oh! Picasso pinta’ls el colom de la pau.

Que es dediquin a matar la fam si són russos com si americans,
perquè els homes no tenim l’estómac de carn nuclear.

Si existeixes a l’infinit, si a la terra amb els homes estàs,
obre’ns de bat a bat les portes de la llibertat.