Tavernes de Sant Feliu
Tavernes de Sant Feliu, records en sèpia i marró,
el vi tenyeix el porró d’on beu a galet un treballador.
Cinc homes en un racó, entonen cants mariners
en Charles i quatre més dos són ferroviaris i dos carreters.
Han arribat els tapers que porten farcits el sarrons
d’engrunes i de crustons, de pols de l’alzina i nostàlgies
al cor.
Avui han bullit el suro, han guanyat un duro i fan festa major.
A la taula del costat juguen al subhastat quatre vells pescadors,
un got de vi i unes tapes fonen les escates clavades al cos.
La tarda es vesteix de nit, se senten els cants, els riures i els crits,
el Canari s’ha engegat i en mig d’aquell núvol tothom s’ha
engrescat,
han escampat serradures, fins i tot les pluges hi han volgut entrar
Tavernes de Sant Feliu, racons que mai no hem d’oblidar,
els mocadors de farcell, granes de capellà i copes de moscatell.
Una barreja, si us plau!, que faci córrer la sang,
el caldo enganxat al llavi i el renec de l’avi ferrant un cavall
Les dones dels pescadors les xarxes van remendant
i les nanos esquincen onades que busquen les platges fugint del llevant,
el vent transporta un xiulet, és el Carrilet que va a la Font Picant.
A la taverna d’en Saura ja és a punt de caure la quarta cançó,
de Palamós ve una colla i un tal Pera Molla va davant de tot.
El Currillo es va entonant i als volts d’1/4 d’11 canta l’Emigrant,
és l’esperit de destila el costum d’una vila: el Sant Feliu
d’abans.
És la cançó de taverna, cantem-la, cantem-la, cantem-la
companys.
És la cançó de taverna, cantem-la, cantem-la, cantem-la
companys
