No sé si t'han dit

No sé si t’han dit

Hola amor meu, no sé si t’han dit,
que navego en un mar de silencis des que has partit.
Si t’han dit que he dormit amagant les carícies sota els meus coixins,
si t’han dit que els dies em passen volant però m’atrapen les nits.

Hola amor meu, no sé si t’han dit,
que els meus astres i el teu univers s’han anat consumint.
Si t’han dit que m’amago al subsòl del teu cos descollant els sentits,
si t’han dit que les pluges s’hi van refugiar i en plorar van sortint.

Que l’angoixa ha vençut el somriure i s’instal×la al meu pit,
que les llàgrimes cauen a plom i em tremolen els dits
Si t’han dit que desitjo que el temps em bressoli com a un nen petit,
si t’han dit que pentino els serrells de la tarda i que ens hem fet amics

Hola amor meu, no sé si t’han dit,
que el rellotge ha fet fora les hores, però jo sóc aquí,
sóc aquí, esperant un moment de feblesa, besar-te i sentir,
i sentir l’enrampada d’alguna mirada que et pugui fugir.

Farem néixer petits horitzons i oceans infinits,
farem nit als oasis perduts al desert dels teus pits,
els teus pits que han tibat el meu cos amb les volves dels llavis humits,
tan humits com l’albada en desfer la rosada als revolts dels camins.

Robarem als estels l’energia que els fa presumits,
obrirem amb perdons noves vies passant dels amics,
els amics que amb les seves mentides havien girat el destí,
el destí que mai més ens separi amor meu o em voldria morir