VIATGE INTERIOR

1999

La tornada

La nit ja resta atrapada al calaix de l’albada i se sent el motor.
Entre un núvol de gavines venen les teranyines buscant el repòs.

Les primeres llums del dia i les aigües tranquil×les s’obren al seu pas.
Entre els alès que fumegen també s’hi barreja el fum d’algun cigar.

L’aire transporta la llibertat i és més salada l’aigua del mar.

El gel es trenca en mil trossos i un munt de curiosos volen ajudar,
porten la bossa plegada per si la raballa poden replegar.

A Cal Nou Noè les torrades i les arengades esperen, pacients,
els pessics i les xerrades amb veus disparades que xorden l’ambient.

L’aire transporta la llibertat i és més salada l’aigua del mar.

Ara arribarà en Paiella, en Tomata, en Titella, els Doltres i en Met
i més tard els Pinyoneros, en Cumí, el Botero, el Xato i es Nen.

Algú demana all i oli i en Tana s’engresca amb la mà de morter,
els porrons pugen i baixen, les goles s’esclafen amb vi del celler.

L’aire transporta la llibertat, és més salada l’aigua del mar.

I pel carrer de les Banyes les dones s’afanyen per anar al mercat,
ja han deixat llesta la casa, l’eixida fregada i el llit preparat.

Coberts pel son, les lleganyes, una boira estranya i el sotrac del vi,
els pescadors s’acomiaden, el mar està en calma i se’n van a dormir.

L’aire transporta la llibertat i és més salada l’aigua del mar.

És la tornada que jo he somiat