La festa dels estels

La festa dels estels

Quin carall de borratxera que em tira cap enrere i caic mirant amunt;
em passo la nit sencera voltant l’estratosfera, però el cel em queda lluny.
Veig com la lluna poruga se’n va a pas de tortuga seguint un núvol blanc.
Com si plorés un infant, les gotes de la pluja van esquitxant el mar.
Veig vestida d’etiqueta una estrella petiteta camí d’un restaurant.

És la festa dels estels; mentre jo no toco vores, més de mil bandes sonores
els meus astres fan ballar. L’univers em dóna voltes i aquests grills poca-soltes no paren de molestar.

Veig el sol pelat de fred, buscant els calçotets entre Mart i Neptú,
veig l’ozó buscant la capa i el vent amb la ressaca que bufa cap al sud.

Fan el control d’alcoholèmia a una tempesta abstèmia trencada per un llamp,
l’han trobat que feia un ral.li amb el cometa Halley que s’ha escapat volant,
no, no hi ha ordre ni concert, en aquest cel obert, estic al×lucinant.

És la festa dels estels; mentre jo no toco vores, més de mil bandes sonores
els meus astres fan ballar, l’univers em dóna voltes i aquests grills poca-soltes no paren de molestar.

S’hi afegeix un astronauta que està tocant la flauta com un desesperat,
un meteor cobert de molsa mastega pega dolça amb l’aurora boreal.

Hi ha un tornado que es cargola, se li han gastat les soles de tant giravoltar

i un satèl-lit es bressola al fons d’una cassola que bull en un volcà.
Com es para aquesta orgia entre la nit i el dia que és a punt d’esclatar.

És la festa dels estels; mentre jo no toco vores, més de mil bandes sonores
els meus astres fan ballar. L’univers em dóna voltes i aquests grills poca-soltes no paren de molestar.

Els fanals s’han apagat, sembla que despunta el dia, ha arribat la policia i m’ha dit que foti el camp; però no penso tornar a casa, estàs massa ocupada complaent el teu amant.