VIATGE INTERIOR

1999

Aigua de neu

Ja fa deu anys, però sembla un segle, que vaig fugir per aquest mar,
arribo a port i no m’esperen aquells amics que hi vaig deixar,
Ni tu, la noia enamorada, que no em parava d’abraçar,
a qui vaig fer tantes promeses sense saber que era el final.
Volia escriure tantes cartes, però em feia mandra començar,
el rom curava les ferides i els dies passaven volant.

Aigua de neu, en els teus ulls, aigua de neu
i entre els teus llavis, un adéu, que va calant per tot arreu.
Aigua de neu, per l’espinada, aigua de neu
entre els teus dits, un record meu, que ha viatjat del cap als peus.

Vaig fer furor per les tavernes, vaig ser l’heroi d’aquells infants,
el preferit de les bandarres: el més famós dels navegants.
Vaig despertar amb llençols de seda, sentint el cants dels trobadors
llençant a l’aire les monedes: comprant amors de dos en dos.

Però un dia es buidaren les butxaques i el navegant va naufragar
ara l’esquiven les les bandarres i se li riuen els infants.

Aigua de neu, en els meus ulls, aigua de neu
i entre els meus llavis, un adéu que va calant per tot arreu.

Aigua de neu, per l’espinada aigua de neu
i entre els meus dits, un record teu, que ha viatjat del cap als peus.

Avui t’he vist per la passera d’una altra barca d’aquest port,
diuen que a dins un nen t’espera que té el mateix aire que jo
Una mirada clandestina trenca amb la veu un mariner,
desdibuixant el teu somriure que em fa reviure un altre temps.
El sol es pon i torno a casa, la mare espera el meu retorn,
ja té amanides les carícies que fan que no em senti tan sol.

Aigua de neu, en els seus ulls aigua de neu
i en els seus llavis, un adéu que va calant per tot arreu.

Aigua de neu, per l’espinada aigua de neu
i entre els seus dits, un record meu, que ha viatjat del cap als peus.