L’home més ric

Vas trobar-me a un costat del camí amb les ales trencades.
Com qui empeny un estel cap al cel vas donar-me volada.
Vaig sentir-me molt sol barrejat enmig de la gentada.
Vaig sentir-me alleujat atrapat en la teva abraçada.

M’havia convençut que estava tot perdut
i el meu orgull per dins plorava.
Estava tan dolgut, estava tan fotut
Perdut en un mar de paraules.

Fascinat per tenir aquells tresors d’altres naus enfonsades.
Vaig ser un nàufrag perdut a les cales de sorres daurades.
Suportant temporals, pluges aires i calamarsades.
Al mar mort del meu cor vas posar-hi les teves onades.

I sóc l’home més ric perquè ets el meu amic.
Hi ha coses que amb diners no es paguen.
Somiar no està prohibit, per això m’he decidit
a ser millor cada vegada.

Ara arriba el moment de tornar-te les hores robades.
Tan se val si no cal sé que tens una espina clavada.
No és casual, és normal en l’amor no hi ha cartes marcades.
T’han fet mal però aquest gran temporal té les hores comptades.

I sóc l’home més ric perquè ets el meu amic.
Hi ha coses que amb diners no es paguen.
Somiar no està prohibit, per això m’he decidit
a ser millor cada vegada.