Bossa nova 
  
Jo he vist en els meus ulls néixer oceans, 
morir deserts entre les mans 
i he fullejat llibres d’història, si no em falla la memòria. 
  
He vist com es despenja un núvol blanc 
cremat pel foc d’aquest instant, 
mentre la nit és testimoni que sóc l’àngel del dimoni.   

Ho he vist quan m’enfilava cap al cel
i m’he confós amb els estels,
o potser és que ja vaig molt trompa.

Baixant, faig la parada al Meteosat,
em prenc dos Donuts i un tallat
i torno volant cap a casa.


Tinc la solitud del navegant, la solitud del rodamón
i la rialla d’un infant que no té repetits els cromos.

Tinc un curtcircuit al cervell
que m’ha enrampat tota la pell
quan t’he trobat de cara a cara; m’has deixat fet una braga.

Sóc un dinosaure, en Superman,
el Nen Jesús, l’Home Elefant, la Ventafocs, l’Home de Palla.

Ja ho veus, jo vaig mirant com tu te’n vas,
t’has emportat el meu cabàs i he fet aquesta bossa nova